1.cat.03 Els trobadors i la lírica trobadoresca.

Guillem de Cabestany s’allunya cavalcant en aquesta miniatura d’un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v

L’amor cortès, també conegut com el fin’amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca. Aquesta temàtica cortesana provoca un “triangle amorós” entre amant – dama – marit, és a dir, la relació de vassallatge que un senyor i el seu vassall mantenen. Això es trasllada en l’amor cortès al trobador, que seria el vassall i la dama -que normalment és casada-, que seria la domina o midons, encara que en alguns moments també l’anomenen bon senyor, en masculí, com és el cas de Bernat de Ventadorn. Trobador i midons mantenen llur amor adúlter en secret, ja que hi ha els lausengiers, que són els encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, el gilós. Aquest amor és un amor vertader en la mesura que el trobador no és capaç de manifestar públicament qui és la dama estimada. Per aquest motiu, empra el pseudònim (senhal), sota el qual s’amaga la identitat de la dama i mai no s’atreveix a dir-ne el nom real. L’amant pot passar de ser un fenhador, és a dir, un que es lamenta, a pròpiament l’amant, el druit. A partir d’ací, apareix tota una temàtica que ve acompanyada per tot un vocabulari específic que contribueix a la riquesa de la trobadoresca.

Activitats

1. Mira el següent vídeo.

2. Segons el que acabes d’escoltar, explica què és la fin’amor (amor cortès).

3. L’enamorat, igual que l’aspirant a cavaller, ha de passar per les diferents etapes de l’aprenentatge:[1]

> Atracció de la dama, normalment mitjançant els ulls / vista.
> Culte de la dama de lluny (amor de lonh).
> Declaració de la devoció apassionada.
> Rebuig per part de la virtuosa dama.
> Nous vots amb juraments de virtut i lleialtat eterna.
> Laments d’atansar-se a la mort pel desig insatisfet (i altres manifestacions físiques de dolor d’amor).
> Actes de valor heroic de guanyar el cor de la dama.
> Consumació de l’amor secret.
> Un munt d’aventures i subterfugis per evitar-ne la detecció.

Començarà, doncs, com a tímid sospirant (fenhedor); s’atrevirà, més tard, als precs (pregador); passarà a l’estadi d’enamorat (entenedor), i, si arriba al grau de drut (‘amant’), aconseguirà, potser, de merèixer el gardon (‘premi’, ‘guardó’). Què en penses, d’això? Argumenta la teva resposta.

4. Al vídeo parlen del triangle amorós entre amant (trobador, ‘om’, home, és a dir, vassall) – dama (midons, meus dominus, ‘el meu senyor’, “bon senyor”) – marit (gilós) Explica’n un que Laura Borràs hagi comentat.

5. Què és un senhal i per a què servia en la poesia trobadoresca?

6. La dona a la qual el trobador s’adreça és necessàriament noble i casada; l’amor, per tant, és un amor adúlter i secret, amenaçat pel marit (gilós) i els acusadors (lausangiers). Relaciona aquesta afirmació amb la llegenda del cor menjat.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s